És clar que mirar endavant és important, però a mi també m'agrada mirar enrere.

Molt.

No oblidar.

La memòria.

Les ferides que couen i alhora enforteixen, els aprenentatges de la vida, dels cops que ens vam equivocar, que ara ho veiem amb perspectiva i sabem que tot podria haver estat diferent.

No em fa por el passat, no em fa por redescobrir-me en ell, re inventar-me, repensar-me.

Sense culpa.

Sovint amb dolor.

Pensar en el passat des de la vida, és connectar amb la idea de que res em pot tombar.

Tinc molt clar quin és el meu centre.

L'impuls.

La memòria com a viatge íntim, com a part d'una mateixa història.