l'alè em pesa


m'agrada escoltar aquesta veu trencada que fa dies que m'acompanya.
reconec el camí fet, l'abraço i m'ho agraeixo.
intento apartar els crítics que em censuren
em pregunto si és possible habitar-me sense  filtres,
com en el somni que mai he somiat.
em surten unes ganes immenses de cridar-ho tot, de ballar-ho tot, de cantar-ho tot.
què m'impedeix explotar?

i explorar-me sense condicions?  perquè m'ho impedeixo?

estic enamorada de tot el que sóc capaç i de tot el que em sorprenc encara, de les ànsies i les ganes. conèixe'm em fa més lliure, i la vida m'esdevé això,

un viatge a les profunditats,

constant.