M'agradaria que per un moment sonés un tango i tu i jo fóssim només dos cossos que han deixat de pensar i que ja parlen un altre llenguatge.  Que vinguessis per darrere mentre estic fent el sopar i m'agafessis fort i passés tot això del tango i tu i jo, sense dir-nos res, flotant fora de l'espai i el temps, entenent-ho tot. Avui ens he imaginat així, a una cuina gran i plena de llum de capvespre quan ja afluixa la calor, així d'a prop.

Les idees no existeixen sense organització, diuen. 

Per mi, els records no existeixen sense futur, ni els somnis sense passat. ni els cafès sense sucre, ni l’amor sense música. El pensament no existeix sense l’objecte, ni el poema sense l’entranya. Tu, no existeixes igual sense mi, jo, no sóc la mateixa vista desde uns altres ulls. Hi ha ressaques que no existeixen sense remordiments, com nits sense desig. 

La mort no existeix sense la vida,

ni les idees perilloses sense haver superat la pròpia por.